Dissabtes. Capítol 8
Dissabtes. Capítol 0Dissabtes. Capítol 1Dissabtes. Capítol 2Dissabtes. Capítol 3Dissabtes. Capítol 4Dissabtes. Capítol 5Dissabtes. Capítol 6Dissabtes. Capítol 7Dissabtes. Capítol 8Dissabtes. Capítol 9Dissabtes. Capítol 10(Capítol 0 | Capítol 1 | Capítol 2 | Capítol 3 | Capítol 4 | Capítol 5 | Capítol 6 | Capítol 7)
—Saps que m'encanta tenir visites, Conxi, i feia temps que et volia trucar..., però què passa?
La Conxi va seure al sofà.
—Ui, hem de seure i tot. Deu ser prou seriós.
—No t'enfadis amb mi, que jo no hi tinc res a veure. Mira.
Va treure els papers de la bossa i va donar-los-hi, ordenats.
El Rafael va llegir el primer paràgraf i li va etzibar:
—Què cony és això?
—Acaba i ara t'ho explico.
El Rafael va tornar a acotar el cap. Quan va haver acabat, la Conxi, que s’havia emocionat veient-lo, va preguntar, entre xiuxiuejant i parlant:
—És el teu Pedro, no?
Quan va poder, el Rafael va contestar:
—D’on has tret això?
—M'arriben cada dissabte a la bústia. Sense remitent ni destinatari. No l'he vist mai deixar-les. No sé si ha estat una casualitat o sap que et conex i per això... Què vols fer, Rafael?
—No ho sé. Jo què sé! Què vols que faci?
Volcà de llàgrimes en erupció.
Capítol 9